Tres desitjos abans de morir
De la mort, el dol i la vida
-
- 8,99 €
-
- 8,99 €
Descripción editorial
«La mare ens havia demanat tres coses abans de morir. No en vam poder complir cap».
Converses, viatges, molta vida i amor per curar aquelles ferides que la mort dels nostres estimats ens deixa a la pell.
«A casa, la mort i el dol van seure amb tots a taula. Vaig créixer al costat d'uns pares marcats per la mort del seu primer fi ll. Era el meu germà gran. No el vaig poder conèixer, no vam coincidir en el temps, però és com si el conegués de tota la vida.
La mort ens ha ocupat molts moments i pensaments. No esquivar-la ens ha fet aferrar amb força a la vida.».
Espartac Peran i Masafrets (Mataró, 1972)
És periodista i presentador de Televisió de Catalunya.
Part de la infància i joventut la va viure al mercat de la plaça de Cuba de Mataró, entre xivarri, parades, bona gent, olors i viandes que alimentaven el pap i l'ànima.
Al mercat, la família hi tenia la parada de peix on ell també va despatxar uns quants anys. D'aquell ambient de basar, tan viu i acolorit, n'ha heretat, com a poc, l'estima per la paraula i la passió per la comunicació. I entre boga i surell, els seus inicis des de ben jove en el món de la comunicació van ser en mitjans locals com ara Televisió de Mataró, Ràdio Argentona i Ràdio Arenys. A partir d'aquí va fer el salt a mitjans com Cadena 13, Catalunya Cultura, Catalunya Ràdio i Rac 1. I a l'horitzó, el desig de treballar a TV3.
S'hi va estrenar a l'edició del TN vespre i el TN migdia. Més endavant vapresentar el TN nit i les notícies al canal 3/24. També va presentar el Trànsit, el programa Els matins i el concurs Bocamoll.
Durant vuit anys va estar al capdavant del magazín diari de tardes Divendres, cada setmana i en directe des d'una població diferent del país.
Actualment forma part de la direcció del concurs Atrapa'm si pots, i el camí continua.
Reseñas de clientes
Per fi!
Per fi hi ha una persona que tracta el tema de la mort amb naturalitat, sense estridències ni cops d’efecte. Sempre he pensat que la mort és el fet més segur que tenim a la vida i en canvi la societat tracta d’amagar-lo. Quan jo era petita(vaig néixer el 1941) la gent moria a casa i recordo haver anat un munt de vegades amb la meva àvia a donar el condol a la casa mortuòria i veure tranquil·lament el difunt a sobre el llit. Era una cosa natural. Segurament aquesta vivència, per la seva edad, l’Espartac no l’ha viscuda però està ben documentat. En fi, el llibre m’ha agradat, ben escrit i amb un vocabulari molt proper.